Annals de Medicina
SENSE AMNÈSIA

Eponímia mèdica catalana. Els epònims de Joaquim Codina: de la falguera Pteris codinae al gènere Codinaea, tot passant per alguns altres fongs

Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.

ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 100, NÚMERO 3, juliol / agost / setembre 2017

Els epònims

Pteris codinae”. Falguera perenne de fins a 30 cm. Es troba a la zona del Pasteral, a La Cellera de Ter. Joaquim Codina la va trobar i estudiar el 1908 i, al principi, es pensà que era una espècie nova. Els botànics Cadevall i Pau l’anomenaren Pteris codinae en honor al seu descobridor. Més tard es confirmà que es tractava d’una falguera ja coneguda al sud d’Àfrica i alguns punts d’Àsia (Pellaea calomelanos o Pellaea hastata).

Lepidella codinae”. Bolet comestible de la família Amanitaceae. Descobert pel micòleg R. Maire, el batejà amb aquest nom en honor de Joaquim Codina. Es coneix també com Amanita codinae, Armillaria codinae, Aspidella codinae o Saproamanita codinae.

“Gènere Codinaea”. Gènere de fongs descobert i descrit per R. Maire el 1937, qui va dedicar-lo, amb aquest nom, a Joaquim Codina. Dins d’aquest gènere, Maire inclogué un nou fong que va batejar amb el nom Codinaea aristata.

Joaquim Codina i Vinyes, l’home

FIGURA 1. Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934)

Joaquim Codina i Vinyes (Figura 1) nasqué a La Cellera de Ter (La Selva) el 19 de novembre de 1868. Era fill de Ramon Codina i Callís, metge que durant quatre anys prestà servei a l’exèrcit carlí, i de Teresa Vinyes i Surroca. Acabà el batxillerat a Girona el 1885 i anà a Barcelona a estudiar medicina, on es llicencià el 27 de juny de 1891. En acabar els estudis tornà a la casa pairal, Can Vinyes (veure Nota), per exercir la medicina d’allà estant i hi va romandre tota la vida1-3.

A partir de 1906, influït pel naturalista d’Espinelves Marià Masferrer i, sobretot, pel botànic terrassenc Joan Cadevall, s’afeccionà a la botànica, a la qual es dedicà intensament, sense descuidar mai, però, la medicina3. Fruit d’aquella primera època fou la publicació, des de 1908 a 1910 —amb unes addicions posteriors el 1911—, al Boletín del Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona dels “Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca”, important aportació a la flora catalana i model de flores locals, sobretot tenint en compte l’escassesa de mitjans de què disposava. Hi va incloure 1.032 espècies, d’un territori de només 15 km de radi, moltes de les quals eren fongs (en els quals s’especialitzaria); a més de les característiques de cada planta, en moltes feia referència als seus usos i a costums relacionats, així com a mals usos i als usos medicinals. S’afegí així un especial interès folklòric a l’interès botànic de l’obra, que es recollí en un únic volum, publicat també a Girona4 (escrivia Codina en aquesta obra: “...diré que mi amigo el distinguido naturalista D. Mariano Masferrer que hace unos dos años vino á esta á pasar una temporada, fué quien me indicó la utilidad de este sport /.../ Una vez iniciado en el mismo, pero no contando aún con fuerzas propias suficientes, he recurrido al distinguido botánico Dr. Juan Cadevall, de Tarrasa quien con escesiva amabilidad me ha solventado muchas dudas, corregido no pocos errores sufridos en la diagnosis de muchas especies y me ha alentado en el camino emprendido de esta no se si llamarla escentricidad ó afición por la botánica”).

Aviat, però, es dedicà de ple a la micologia i el seu interès se centrà en l’estudi dels fongs. Establí llavors relacions amb micòlegs de renom, com ara P. Hariot, de París, amb qui determinà el Polyporus tunetanus Pat., nou a Europa, i sobre el que escrigué dues notes: “Un bon bolet...”5 i “À propos du Polyporus tunetanus Pat.”6.

Tot i la influència i l’amistat amb Cadevall, fou, però, Pius Font i Quer qui influí decididament en J. Codina i l’encoratjà per tal que tirés endavant la seva obra i els seus estudis micològics; Codina en fou ja sempre més un col·laborador entusiasta.

El concepte que Font i Quer tenia de la botànica, i que aplicà com a director de l’Institut Botànic de Barcelona, incloïa totes les plantes, incloses les no vasculars, que Linné havia anomenat Cryptogamia. En l’impuls de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la feina de micòlegs al nostre país, destacant entre ells Joaquim Codina, i portà a Catalunya grans experts com René Maire (1931 i 1933), Roger Heim (1932) i Rolf Singer (1934), dins del que anomenà Pla Quinquennal Micològic de Catalunya7. D’aquesta manera, amb Font i Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per Catalunya (Figura 2), a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable al coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.

FIGURA 2. Joaquim Codina en una excursió micològica a Solius el 1933. D’esquerra a dreta, els senyors Pagès, R. Maire, Ibáñez, J. Codina i P. Font i Quer1

Abans, però, el 1922, la Junta de Ciències Naturals de Barcelona havia encarregat ja a Codina unes excursions micològiques per Catalunya, fruit de les quals sorgiren dos manuscrits “Ressenya d’una excursió micològica a la Vall d’Aran” i “Bolets de Sant Joan de les Abadesses”.

Uns anys després, el 1930, en l’obra “Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya”8, considerada un treball fonamental i bàsic de la micologia catalana1, Codina i Font i Quer reuniren el catàleg més complet de fongs de Catalunya fins aleshores, amb 627 espècies.

La majoria de les publicacions de Joaquim Codina foren sobre aquests fongs, pels quals s’interessà com a botànic i com a metge. Entre els seus treballs trobem: “Un caso de intoxicación por la Armillariella mellea” (1912), “Envenenamientos por las setas. Tres muertos” (1913), “Las setas comestibles y venenosas” (1914), “Liste des champignons de la Sellera province de Gerone (Espagne) et autres localités de Catalogne avec indication des noms vulgaires catalans” (1924), “À propos de Polyporus tunetanus” (1925), “Empoissonement collectif par l’Amanita phalloides” (1928), “Intoxicaciones por las setas en 1928” (1929), “Intoxicación colectiva por Entoloma libidum Bull.” (1931), “Contribució a l’estudi dels macromicets de Catalunya” (1932) i “Notes sobre la Volvaria bombycina Schaeff.” (1933).

FIGURA 3. Portada de “Bolets bons i bolets que maten”, obra publicada per Joaquim Codina (J. C. V.) el 19299

La seva condició de metge —havia vist moltes intoxicacions, algunes de molt greus, causades per la ingesta de bolets verinosos— el portà a escriure “Bolets bons i bolets que maten”, que es publicà a Girona el 19299 (Figura 3) i que veié una segona edició el 1950 (val a dir que signà aquesta obra amb les seves inicials, J. C. V., sense fer constar que ell n’era l’autor). És aquesta una obra molt curta, clarament divulgativa i didàctica, en la qual fa un recorregut pels diferents bolets i indica si són o no aptes per al consum, però això ho fa en forma de rodolins, per tal que els lectors els memoritzin fàcilment, els recordin i, sobretot, així evitin ingerir els que no són aptes per a ser consumits. Per exemple, diu “Del bolet que porti beina, no te’n fiïs: és mal eina” o “Els bolets que facin molla, ja els pots voler a la colla”, i recomana “Si els bolets t’han mossegat, vés a cal metge aviat, perquè aquest amb un remei pot prestar-te un bon servei”.

Col·laborà, junt amb Font i Quer, en dues importants obres, de les quals foren autors principals René Maire, “Fungi Catalaunici. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne”10 i Roger Heim, “Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane”11, que es publicaren, en francès, el 1933 i el 1934, respectivament, a la Sèrie Botànica dels Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Cal dir que a Codina es deu l’organització de les primeres exposicions de bolets de Catalunya —tradició molt arrelada ara en diverses comarques catalanes—. Codina sabia que a l’estranger es feien exposicions amb gran èxit i va intentar reproduir-les per a popularitzar el món dels fongs entre el gran públic. A la tardor de 1914 organitzà la primera a Girona i deu anys més tard ho feu a La Cellera; en aquestes exposicions ell mateix explicava als visitants les característiques de més de 50 espècies i la manera d’evitar accidents greus. Posteriorment participà en les que se celebraren a Barcelona, Girona i Olot1,3.

La primera exposició de Barcelona es va celebrar l’octubre de 1931 a la Sala d’Herbaris del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals, aprofitant la presència del Prof. René Maire que era a Catalunya convidat per Codina i Font i Quer. L’èxit de públic fou tan gran que no s’ho esperaven i als locals de l’exposició gairebé no s’hi cabia. Per això, l’edició posterior, del 29 d’octubre al 4 de novembre de 1932, es va celebrar a l’hivernacle del Parc de la Ciutadella i es va acordar cobrar una entrada de 0,15 pessetes, fet que no va impedir que la visitessin 6.567 persones. S’hi van exhibir al voltant de 300 espècies de bolets; això implicà una logística força complexa, ja que calia renovar gairebé diàriament els exemplars.

Uns dies abans, el 23 i el 24 d’octubre de 1932, amb P. Font i Quer, R. Heim i M. de Garganta, va tenir cura de l’organització de l’exposició de bolets a Olot. La premsa olotina se’n feu ressò: “El públic hi acudí amb tal interès que el diumenge a la tarda es feia difícil visitar-la. El nombre d’espècies exhibides era de 129, cada una anava acompanyada dels seus noms vulgar i científic i d’indicacions sobre si era comestible, sospitosa o metzinosa; la major part d’elles eren de la nostra comarca”12. La següent exposició va tenir lloc a Girona el mes de novembre d’aquell mateix any; fou organitzada per Codina, Font i Quer i Heim, i es van exposar prop de 160 espècies.

Codina pronuncià també moltes conferències sobre micologia i, especialment, sobre bolets comestibles i verinosos, en el seu afany de donar a conèixer les diferències i així evitar intoxicacions.

Joaquim Codina va compaginar la medicina i la micologia també amb altres activitats i ocupacions: quan es va constituir la Cámara Agrícola de la Sellera y Pueblos comarcanos, que reunia els propietaris agrícoles i forestals de la zona, Codina n’ocupà la vicepresidència; també participà en la fundació del Sindicato Médico de la Provincia de Gerona i fou elegit alcalde de La Cellera en dues ocasions3.

Per altra banda, Codina col·laborà en el diccionari català de medicina de Manuel Corachán13. Consta també la seva participació, per exemple, en una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals l’any 191714. Era, a més, afeccionat a la música i tocava el violí13.

El 26 de desembre de 1934 sortí a la recerca de fongs i, prop del lloc conegut com l’Oliva de l’Abell, el sorprengué sobtadament la mort. L’Ajuntament del seu poble li dedicà un carrer i feu constar en acta el dol de la corporació municipal13.

Font i Quer publicà la seva necrològica a Cavanillesia Rerum Botacicarum Acta15; en ella deia de Codina que “la Sociedad Micológica de Francia, que le contaba entre sus miembros desde muchos años, habiendo decidido reunirse en Barcelona en octubre del año 1935, le habría honrado con la presidencia de la asamblea barcelonesa. Así se lo dijimos con M. Maire, durante una de las últimas excursiones micológicas que, por tierras de Gerona, realizamos juntos los tres. No pudo ser, y en otoño del año que viene el recuerdo del compañero ensombrecerá la alegría de sus amigos y colegas”. Un reconeixement del que no va poder gaudir.

Per fer-nos una idea de com era aquest metge-micòleg tan particular —que, com veurem més endavant, fou qualificat per René Maire, un dels grans micòlegs de l’època, com “apòstol de la micologia a Catalunya”16— transcriurem parts de la descripció que en feu M. de Garganta al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural quatre dies després de la seva mort1: “A la Cellera s’hi trobava a gust, el metge Codina, guardador ultrafidel de les belles tradicions i cap d’una família que les venerava” /.../ “Codina era baix d’estatura, d’aspecte rural /.../ Tenia el rostre colrat pel sol. Parlava poc i reflexionava molt. Malgrat el laconisme, característic en ell, era estimadíssim de tots els qui el tractaven, perquè traslluïa en la seva manera d’ésser l’honradesa i la bonhomia”, i més endavant diu: “La coneixença de Codina era una sorprenent i agradable revelació per als micòlegs que no l’havien tractat” /.../ “...es tributa a la seva memòria l’homenatge pòstum que els naturalistes catalans li deuen, per bé que Codina no cerqués mai honors ni distincions, com a correspondència d’una tasca pacient i sàvia”. O com escrigué Font i Quer15,17: “Nadie, sin conocerle, podía sospechar que bajo el hábito de montañés catalán, que tenía Codina, tímido y humilde hasta lo infinito, se ocultaba un hombre tan bien dotado para la observación de la Naturaleza, de tan agudo sentido crítico, que sin libros, ni siquiera microscopio, llegó a dominar el conocimiento de los macromicetos y a vencer tantas dificultades como supone aquel estudio” i “No hi ha, ni hi ha hagut mai cap botànic a Catalunya, i a Espanya, que hagi arribat a conèixer els fongs superiors, els bolets, usant el nom vulgar, com Codina els conegué”.

Els epònims de Codina. Falgueres i fongs: Pteris codinae, Lepidella codinae i gènere Codinaea, entre d’altres

Pteris codinae Cad. et Pau

Als Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca4, escrits per Joaquim Codina, als quals ens hem referit abans, hi figura la Pellaea hastata (pàgines 68 i 69), una falguera anomenada també Pellaea calomelanos, que no es coneixia llavors al nostre continent. Tal com explica Garganta1, aquesta planta “...oriünda del sud d’Àfrica i desconeguda a Europa, trobada per Codina a les roques del Pasteral. Creient-la una espècie nova, Cadevall i Pau pensaren dedicar-la-hi amb el nom de Pteris codinae. Aquesta descoberta constitueix, segons Latardière, un fet de geografia botànica dels més interessants”. Com s’explica en una revisió duta a terme per E. Ventura18, “El seu nom científic de Pellaea ve del grec que vol dir negrós, al·ludint al negre brillant del raquis i calomelanos que vol dir bell. En un principi es nomenà Pteris codinae, per haver-la dedicada a honor de Joaquim Codina, metge de la Cellera, que la va descobrir a Catalunya el novembre de 1908”. Més tard, però, el botànic suïs Christ, confirmà que la falguera era idèntica a la Pellaea hastata, originària del sud d’Àfrica i d’alguns punts d’Àsia.

FIGURA 4. Descripció de la falguera Pteris codinae, inclosa a “Flora de Catalunya” de Joan Cadevall el 1916. Reproducció de la portada de l’obra i de la pàgina en la qual es descriu19

Trobem la descripció feta per Joan Cadevall i Diars, un dels dos botànics que així l’havien batejada, al volum 6 de la seva obra “Flora de Catalunya”19, l’any 1936. A la pàgina 345 descrivia la Pteris codinae (Figura 4). Es tracta d’una planta, deia, amb “Esporangis en una línia inframarginal contínua, circumdant del tot els segments de la fronda. Recoberts pel marge revolut. Planta perenne, de rizoma curt, negre i fibrós, frondes de 10-20 cm, ovades lanceolades, glauques, glabres, coriàcies, amb el pecíol més curt que el limbe, rígid, negre i lluent com el raquis, limbe bipinnatisecte, segments de darrer ordre de contorn rombal, amb cinc angles sortints, escotats a la base, hederiformes”. Explicava que els noms amb què es coneixia eren: P. calomelanos (Sw.) Link, P. hastata (Thunb.) Prantl i Pteris codinae Cad. et Pau. I especificava que es deia codinae “per haver-la dedicada a honor de Joaquim Codina, metge de la Cellera, que la va descobrir a Catalunya”. Puntualitzava que es troba “en penyals inaccessibles del Pasteral, prop de la Cellera, en indrets assolellats, molt escassa; localitat única de Catalunya i Europa” i n’incloïa un dibuix (Figura 5).

FIGURA 5. Pteris codinae Cad. et Pau., batejada amb aquest nom pels botànics Cadevall i Pau en honor a Joaquim Codina, que va resultar ser la mateixa falguera que P. calomelanos (Sw.) Link o P. hastata (Thunb.) Prantl, mai trobades abans a Europa (a l’esquerra, dibuix que va incloure J. Cadevall a “Flora de Catalunya”19)

Salix catalaunica Sennen f. Codinae Görz

Codina col·laborà amb molts botànics, proporcionant-los informació i espècimens i acompanyant-los pels boscos i muntanyes per buscar i localitzar plantes arreu del país. Especialment ho feu amb els estudiosos de les espermatòfites. Així, fou Codina, juntament amb Font i Quer, qui induí R. Görz a descriure els saules catalans en conjunt i li va proporcionar bells espècimens complets que havia recollit ell. En agraïment, Görz li dedicà una forma: Salix catalaunica Sennen f. Codinae Görz1. Görz va publicar els resultats dels seus estudis a la revista Cavanillesia el 192920. A la pàgina 142, començava la descripció de la Salix catalaunica (gatell, en català) i a la pàgina 145 dedicava una d’aquestes plantes a J. Codina, la Salix catalaunica Sennen f. Codinae Görz, “In honorem Joaquin Codina i Viñas, medici Laselleriensis, botanici optime meriti, nominata” (Figura 6).

 

FIGURA 6. Pàgina del treball publicat per R. Görz (1929) titulat “Les saules de Catalogne” on inclou el nom d’una nova planta, dedicada a J. Codina: Salix catalaunica Sennen f. Codinae20

Lepidella codinae Maire, el gènere Codinaea i altres fongs

FIGURA 7. Pàgines 85 i 86 de “Fungi Catalaunici. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne”10, on R. Maire dedicà la Lepidella codinae a Joaquim Codina

Com hem esmentat abans, un dels micòlegs amb els que Codina col·laborà, a més de ser-ne un bon amic, fou René Maire. El 1933, Maire en la seva obra “Fungi Catalaunici. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne”10 li dedicà la Lepidella codinae21 (Figures 7). A les pàgines 85 i 86 en feia la descripció i acabava destacant perquè la dedicava a J. Codina: “Ce beau Champignon, qui croissait avec le L. Vittadinii, se distingue nettement des autres Lepidella connus par ses squames brunes et par ses spores en masse blanc à peine jaunâtre. Une forme voisine d’Algérie, encore inédite, a aussi des squames brunes, mais diffère par ses lamelles blanches et ses spores subglobuleuses. Nous sommes heureux de dédier ce beau Champignon à notre confrère J. Codina, l’excellent mycologue catalan”. L’única làmina inclosa en aquesta publicació fou un dibuix de la Lepidella codinae, publicada a l’última pàgina (Figura 8). Roger Heim, l’any següent, a “Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane”, se’n feu ressò11. Es coneix també com Amanita codinae, Armillaria codinae, Aspidella codinae o Saproamanita codinae, entre altres sinònims (Figura 9).

FIGURA 8. Dibuix de la Lepidella codinae, publicada a “Fungi Catalaunici. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne”10

FIGURA 9. Lepidella codinae (també coneguda, entre altres noms, com Amanita codinae

No va ser la Lepidella codinae l’únic fong que va dedicar R. Maire a J. Codina: Cortinarius codinae (que fou trobat a La Cellera)22 n’és un altre exemple.

Menció a part mereix, però, el gènere Codinaea. El 10 de març de 1937, R. Maire publicà un nou volum de “Fungi Catalaunici”16, aquesta vegada dins de les publicacions de l’Institut Botànic de Barcelona. Joaquim Codina s’havia mort uns anys abans i Maire, que n’havia estat un gran amic i amb qui havia compartit moltes hores a la recerca de nous fongs per terres catalanes, li dedicà aquesta obra anomenant-lo “apòstol de la micologia a Catalunya”: “A la mémoire du Dr. J. Codina-Vinyes. Médecin à La Sellera. Apôtre de la Mycologie en Catalogne”. A més, Maire li dedicà un nou gènere de fongs que hi publicà: el gènere Codinaea (“Genus memoriae amici defleti J. Codina Vinyes, Mycologiae in Catalaunia apostoli jure merito dicatum”). En aquest gènere inclogué un nou fong: Codinaea aristata, que acompanyà d’un detallat dibuix (Figura 10).

FIGURA 10. Gènere Codinaea i Codinaea aristata, dedicats a Joaquim Codina pel micòleg R. Maire, publicats el 1937 a “Fungi Catalaunici. Series altera”16

Agraïments

Els autors agraeixen al Dr. Miquel Bruguera la informació que els va proporcionar i que els va posar sobre la pista dels epònims del Dr. Joaquim Codina i Vinyes.

NOTA

Can Vinyes és una de les cases més antigues de la vall. En aquesta masia s’ha conservat un voluminós manuscrit, relligat en pergamí, que porta per títol: “Llibre mestre archivat de ahont estaran chalendats los actes del Mas Vinyas, pagès de la Sellera de Anglès, lo any 1791”; és una compilació i traducció de tots els documents anteriors referents a aquesta masia, donat a conèixer per Àngel Codina i Giol, de Can Vinyes, el 197723.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
  1. Garganta i Fàbrega M de. Necrologies. Joaquim Codina. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 1934:34(8-9):306-10.
  2. Joaquim Codina i Viñas/Joaquim Codina i Vinyes. Enciclopèdia.cat. Consultable a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0018462.xml. Accés el 21 de maig de 2017.
  3. Pujol D, Llagostera L. La Cellera de Ter. Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 28. Girona: Diputació de Girona. Caixa de Girona; 1990.
  4. Codina y Viñas J. Apuntes para la flora de La Sellera y su comarca. Girona: Imp. y Lib. de Dolores Torres; 1908.
  5. Codina J. Un bon bolet... Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 1910;3-4:30-1.
  6. Codina J. À propos du Polyporus tunetanus Pat. Bull Soc Myc France. 1925; 41(1):82.
  7. Oriol de Bolós i Capdevila: sessió en memòria. Sala Prat de la Riba, 11 de març de 2008. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; 2009. p. 41-2.
  8. Codina J, Font Quer P. Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia Rerum Botanicarum Acta. 1930-31;3:101-89.
  9. J. C. V. Bolets bons i bolets que maten. Girona: Tipografia Carreras; 1929 (se’n va fer una segona edició el 1950).
  10. Maire R. Fungi Catalaunici. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Sèrie Botànica. Vol. 15. N. 2. Barcelona: Museu de Ciències Naturals; 1933.
  11. Heim R. Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Sèrie Botànica. Vol. 15. N. 3. Barcelona: Museu de Ciències Naturals; 1934.
  12. La Ciutat d’Olot. Setmanari d’Informació Catalanista-Republicà. 29 d’octubre de 1932. p. 6.
  13. Geis C. Joaquín Codina. Revista Ilustrada Jorba. 1935;27(312):193-6.
  14. Burqueño J. Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917). Treballs de la Societat Catalana de Geografia. 2013;(76):261-87.
  15. Font i Quer P. Joaquim Codina i Vinyes. Cavanillesia Rerum Botanicarum Acta. 1933;6:181-3.
  16. Maire R. Fungi Catalaunici. Series altera. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publicacions de l’Institut Botànic. Vol. 3. N. 4. Barcelona: Institut Botànic de Barcelona; 1937.
  17. Font i Quer P. Joaquim Codina, el micòleg. Revista Ilustrada Jorba. 1935;27(312):197.
  18. Ventura i Lecha E. Pellaea calomelanos (Swartz) Link: una falguera raríssima. Consultable a: http://docs.cec.cat/public/0000/0000/Falguera.pdf. Accés el 20 d’agost de 2017.
  19. Cadevall i Diars J (Font i Quer P, col·l.). Flora de Catalunya. Vol 6. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Generalitat de Catalunya; 1936. p. 345.
  20. Görz R. Les saules de Catalogne. Cavanillesia Rerum Botanicarum Acta. 1929;2:97-158.
  21. Codina i Vinyes, Joaquim. A: Calbet i Camarasa JM, Corbella i Corbella J. Diccionari biogràfic de metges catalans. Primer volum. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona; 1981. p. 142.
  22. Gutiérrez C. Reseña histórico-bibliográfica del género Cortinarius en Cataluña. Rev Soc Cat Micol. 1995;18:89-102.
  23. Codina i Giol A. Consells als hereus. Revista de Girona. 1977;(79):169-71.
Correspondència

Dra. Elena Guardiola

Barcelona

Tel. 934 956 724

Fax 934 956 875

Adreça electrònica: elena.guardiola@bayer.com