Els tractaments, a prova
Comentari de Xavier Bonfill
Evans I, Thornton H, Chalmers I, Clasziou P. Els tractaments, a prova. Sabadell: FINPECS; 2016. 209 p. ISBN:978-84-608-9747-7.
«El coneixement és el gran enemic de les malalties», diu el prestigiós sanitari britànic Muir Gray, i segurament gairebé tots estarem d’acord amb aquesta afirmació. El coneixement ens ha portat a erradicar algunes malalties que havien turmentat la humanitat fins fa ben poc, com és el cas de la verola. El coneixement ens ha permès prevenir o curar malalties que eren mortals fins recentment, com ara una gran varietat de tumors malignes, afeccions cardiovasculars, respiratòries o de molts altres tipus. Fins i tot quan la curació no és possible, sovint el coneixement disponible està en condicions d’allargar la supervivència, la qualitat de vida o totes dues coses alhora. Però el coneixement és un bé que gairebé mai apareix per sorpresa i no ho fa d’una manera definitiva i tampoc es distribueix lliurement ni equitativament arreu. Al contrari: l’esforç i la lluita pel control del coneixement és una de les constants al llarg de la història, especialment aguditzada quan la capacitat de produir-lo i aplicar-lo a gran escala ha esdevingut una possibilitat real.
El coneixement no és pur ni absolut i per això necessitem del mètode científic per depurar-lo contínuament, tot esquivant els notables perills de ser anul·lat o desvirtuat. John Ioannidis, investigador grec de referència sobre la transmissió dels coneixements mèdics, ho ha il·lustrat molt bé amb metàfores inspirades al seu propi país: a l’antiguitat, quan es volia destruir el coneixement s’anorreava el lloc on estava dipositat, com ara la biblioteca d’Alexandria, cremada unes quantes vegades; o bé s’eliminaven els savis que atresoraven el coneixement, com fou el cas d’Hipàtia. En els nostres dies, continua Ioannidis, no cal incendiar biblioteques ni assassinar ningú, ni tampoc seria pràctic: són més efectives les estratègies que distorsionen, manipulen, tergiversen o oculten aquell coneixement que algú considera contrari als seus interessos, que habitualment són contraris als interessos col·lectius.
FIGURA 1. Portada del llibre Els tractaments, a prova
La medicina no és aliena a les tensions de les societats en què s’insereix i es practica, com les acabades d’esmentar. Per això, Els tractaments, a prova (Figura 1) pretén ser un instrument que ajudi a entendre millor com es genera el coneixement mèdic, a quins reptes o amenaces està sotmès i quins conceptes o habilitats s’han de conèixer per moure’s millor pels universos de l’atenció o de la recerca mèdiques. Està dirigit a tothom —pacients i ciutadans en general, estudiants i professionals de la salut, investigadors, periodistes, gestors i polítics— atès que no hi ha ningú que pugui considerar-se aliè a com es produeix i s’aplica el coneixement per millorar la salut.
El text desgrana i exemplifica en detall els principals reptes de la recerca clínica per poder aprofitar tot el seu potencial. Igualment, apunta alguns dels obstacles i barreres que existeixen per aplicar els seus resultats a la pràctica clínica i assistencial. En darrer terme, persegueix reforçar una mica més el pensament crític i científic tant a nivell individual com col·lectiu per així ser capaços entre tots de generar un coneixement de més qualitat i d’aplicar-lo millor per millorar la salut del màxim nombre possible de persones.
Des que aquest text fou publicat en anglès per primera vegada (Testing Treatments, 2006 amb autoria d’Imogen Evans, Hazel Thornton, Iain Chalmers i Paul Glasziou) tant en llibre com a Internet (Figura 2), el seu èxit ha portat a reeditar-lo i a traduir-lo a nombrosos idiomes, entre aquests el castellà i l’eusquera. Ens hi mancava el català i, per això, i gràcies a l’inestimable ajut de diverses institucions i entitats que llistem a continuació, s’ha pogut fer possible aquesta traducció i edició:
- Institut per a l’Excel·lència Clínica i Sanitària (www.inpecs.com)
- Centre Cochrane Iberoamericà (www.cochrane.es)
- Institut d’Estudis Catalans (www.iec.cat)
- Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (http://www.fundacioprivada-santpau.cat/).
FIGURA 2. Lloc web de Els tractaments, a prova: http://ca.testingtreatments.org/
Dr. Xavier Bonfill
Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
C/ Sant Antoni M. Claret, 167
08025 Barcelona
Tel. 935 537 810
Fax 935 537 809
Adreça electrònica: xbonfill@santpau.cat