L'Acadèmia

Sala de premsa

• La incontinència urinària per esforç (IUE) afecta a més del 50% de dones que practiquen, principalment, l’atletisme, el bàsquet, l’aeròbic o el tennis i té una prevalença del 80% en el salt de trampolí.
• El desenvolupament d’aquesta afecció es deu a l’impacte de l’exercici i l’alt treball abdominal. Per aquest motiu, esports com el golf, tir amb arc o muntanyisme, on no existeix un treball abdominal específic, són qualificats de baix risc 
• A més, la reunió anual de la Societat Catalano-Balear de fisioteràpia va abordar aspectes com el dolor crònic, que afecta  un 11% de la població espanyola i està entre el 25 i el 40% en la majoria de països desenvolupats.

Barcelona, 23.11.09.- Només un 30 % d’esportistes consulta amb el metge o un altre professional sanitari un dels problemes freqüents en la seva pràctica esportiva com és la incontinència urinària, i d’aquestes només un 5% finalitza el tractament, amb resultats positius, això sí, segons va explicar Iratxe Pérez Pinedo, fisioterapeuta i ex-esportista, en el marc del 5è Congrés de la Societat Catalano-Balear de Fisioteràpia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. 

Malgrat que existeixen pocs estudis que analitzin el perfil de la dona esportista amb incontinència urinària, la prevalença es situa en més d’un 50% en aquells casos que la pràctica esportiva requereix impactes i un alt treball abdominal, com per exemple l’atletisme, el bàsquet, l’aeròbic o el tennis, i un 80% en el salt de trampolí, va declarar la fisioterapeuta, que també va exposar casos contraris com ara el golf, el tir amb arc o el muntanyisme, on l’absència de treball abdominal específic i d’alt impacte fan que siguin classificats de baix risc.

Iratxe Pérez, participant en la taula rodona Problemàtica en la zona pèlvica al món de l’esport juntament amb els fisioterapeutes Miquel Àngel Cos i Noemí Garcia, va continuar exposant les claus del treball fisioterapèutic en la prevenció de la IUE, centrades principalment en el enfortiment de la musculatura del sòl pèlvic i el control de l’estàtica lumbo-abdomino-pelviana. Tot i així, si la incontinència és severa i el tractament preventiu no és eficaç, es contempla la possibilitat de la cirurgia, on el metge i la infermera desenvolupen les seves competències i on la figura del fisioterapeuta també és essencial en el pre- i post- operatori.
L’èxit del tractament està estretament relacionat amb el seu compliment per part del pacient, d’aquí que segui important estimular la seva motivació, va concloure la fisioterapeuta, per qui la baixa consulta de les esportistes amb incontinència urinària a professionals es deu a la falta de coneixement del concepte d’incontinència, a la creença equivocada que es tracta d’un fenomen normal en l’esport i a l’escassa informació sobre les solucions existents.

Dolor miofascial i Fibromiàlgia
Per altra banda, la taula rodona Síndrome del dolor miofascial, on hi van participar Sònia Monterde, Isabel Salvat, ambdues fisioterapeutes i professores de la Universitat Rovira i Virgili, i Carlos Pérez, fisioterapeuta, psiconeuroimmunòleg clínic i professor de EUF Garbí de la Universitat de Girona, van debatre sobre diferents aspectes del dolor crònic. Per a Isabel Salvat, les dades actuals sobre dolor crònic són esgarrifoses ja que es parla d’una prevalença d’un 11% de la població espanyola i del 25%-40% entre la resta de països desenvolupats. Ara bé, matisa la Dra. Salvat, dolor crònic no vol dir incurable, doncs hi ha dolors crònics com el miofascial que responen molt bé a una fisioteràpia correcte.

En la seva ponència, la Dra. Isabel Salvat va distingir el dolor miofascial de la fibromiàlgia, així com va establir els aspectes similars i que relacionen les dues dolences. D’aquesta manera, va definir el dolor miofascial com el conjunt de signes i símptomes ocasionats pels punts gallet miofascial. Mentre que la fibromiàlgia constitueix una síndrome que presenta com a símptoma més rellevant el dolor persistent i generalitzat, acompanyat d’alodínia crònica, de cansament, de trastorns cognitius, de problemes per dormir entre d’altres alteracions. Segons estudis recents, la fibromiàlgia té una prevalença del 4% en l’Estat espanyol, afectant més a dones (5.2%) que a homes (2,7%). Aquestes dades situen la malaltia per sobre de França (2’2%) i Portugal (3,7%) però per sota d’Alemanya (5,8%) i Itàlia (6,6%).

Entre les semblances, la Dra. Salvat va incloure aspectes com els clínics, perquè pot succeir que un pacient diagnosticat de fibromiàlgia pateixi en veritat una síndrome de dolor miofascial crònica. A més, un altre factor a considerar podria ser l’estrès ocasionat per la falta de comprensió que aquests pacients troben en la majoria dels professionals de la salut. Per últim, la professora de la Universitat Rovira i Virgili va apuntar una paradoxa: els pacients amb fibromiàlgia noten dolor en el múscul, encara que aquesta síndrome no és de caràcter muscular, mentre el dolor miofascial se sent més profund, i sembla més articular que muscular

Per la seva part, Carlos Pérez va desenvolupar les teories del Gate Control theory of pain i la Neuromatrix of pain, establertes per Ronald Melzack i Patrick David Wall. Segons va resumir el fisioterapeuta, els dos científics es van adonar que a la seva primera teoria sobre el dolor anomenada gate control quedaven molts interrogants sense explicar, entre els quals es trobava el fet que una membrana amputada produïa dolor, quan en realitat l’estructura encarregada d’enviar aquesta informació aferent de dolor ni tan sols hi era. Per aquesta raó, van plantejar la nova teoria de la Neuromatrix of pain, que estableix que la informació aferent no és de dolor, sinó que és una informació que pot ser de més o menys perill, i que al arribar a nivell central i ser interpretada, la resposta aferent és la que generarà dolor o no depenent de la interpretació central.

A més d’aquests dos debats, el 5è Congrés de la Societat Catalano-Balear de Fisioteràpia va comptar amb tres taules rodones més: Diagnòstic i evacuació en Fisioteràpia, amb els fisioterapeutes Ricard Montané, Diana Salas i Marta Montané; Abordatge de les alteracions posturals, que va tenir com a ponents els fisioterapeutes Pedro Rubio i Xavi Bardina, i el podòleg Martín Rueda com a moderador; i Actualitzacions en la cirurgia de genoll, on hi van participar el traumatòleg Sergi Sánchez, i els fisioterapeutes Elena Montiel i Jordi Calvo. .