L'Acadèmia

Sala de premsa

• Un estudi (Dr. Felix López y Dra. N. Pereda) xifra en un 18% el percentatge de persones que han patit abús sexual durant la infantesa a Catalunya. La Comissió Europea, per la seva part, estima que entre el 10% i el 20% de menors de la UE pateix abusos d’aquest tipus.
  
• En diversos estudis, una mitjana del 19% de les noies reconeixen haver patit abusos, mentre que entre els nois el percentatge gira al voltant del 15%. 
• El 80% de les agressions a nens es produeixen en el si de la família i el 60% de les sospites d’abús sexual a les consultes del pediatre i als serveis d’urgències  queden sense confirmació.
• Els experts alerten que cada dia es posen en circulació a internet 200 imatges que contenen pornografia infantil.
  

Barcelona, 17.05.10.- Més del 80% dels abusos a menors es cometen en el si de la família. Pediatres, forenses, psiquiatres, juristes, policia i treballadors socials han analitzat, en una jornada organitzada per la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears les causes i conseqüències de l'abús sexual infantil i el paper que cadascuna d'aquestes disciplines pot tenir en la prevenció i la detecció eficient. 

Una de les conclusions és que han de millorar la seva coordinació. Segons el president de la Societat Catalana de Pediatria, Dr. Vicente Molina, “és un tema complicat, que no és tan infreqüent com es pensa en general, però que és molt difícil tant en el diagnòstic com  en l’actuació per impedir-ho, sempre buscant la millor opció per al nen o la nena”.

Els estudis xifren en un 18% el percentatge de persones que han patit abús sexual durant la infantesa a Catalunya. Entre aquestes víctimes, una mitjana del 19% de les noies reconeixen haver patit abusos, mentre que entre els nois el percentatge gira al voltant del 15%.

Segons el Dr. Antoni Natal, pediatre de l’Hospital Germans Trias i Pujol, “el pediatre té que diagnosticar, en primer lloc, si els indicis són raonables. So ho són tindrà que acudir a un estudi multidisciplinar del cas en unitats dotades a l’efecte”. S’estima a més que el 60% de les sospites queden sense confirmar: “Donada la gravetat de l’abús existeix molta pressió social per a que s’investigui qualsevol indici. D’aquí que no és d’estranyar que es sospiti molt i moltes d’aquestes sospites quedin sense confirmar”, ha recalcat el Dr. Natal. Va insistir també en la necessitat de una major coordinació entre equips assistencials i els estaments judicials i policials per disminuir al mínim la repercussió sobre el menor quan ha de participar en el procés legal. 

En quan a les principals conseqüències clíniques a curt i llar termini dels abusos sexuals, el Dr. Jordi Pou, cap del servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha destacat que “les conseqüències són moltes i variades, ja que depenen de l’edat del nen, de la durada, de qui és l’abusador i del tipus d’abús. A més, la personalitat de cada entorn i la capacitat protectora d’aquest també influeixen. Així podem tenir nens amb greus alteracions psicològiques que duraran molt anys, i altres sense pràcticament manifestacions. A grans trets podem afirmar que es fa necessari refer la confiança en els adults i moltes vegades recuperar la normalitat en temes de sexualitat”.

La Comissió Europea, per la seva part, estima que entre el 10% i el 20% de menors de la UE pateix abusos d’aquest tipus. Els experts alerten a més que cada dia es posen en circulació a internet 200 imatges que contenen pornografia infantil. En qualsevol cas, i segons l’anàlisi establerta en la jornada “L’abús sexual infantil: un problema de tota la societat. Cal saber on som per millorar el futur”, la base del problema sol ser una mala estructura familiar, a la qual se suma, a escala social, la falta de prevenció i una deficient detecció i atenció de l'abús sexual.