Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
Barcelona, 3 de febrer de 2010.- “Fins ara el procés de detecció de potencials donants d’òrgans i teixits en el model espanyol s’ha fet majoritàriament a les unitats de cures intensives (UCI). Molts d’aquests pacients normalment arriben primer al Servei d’Urgències i, per això, és possible una detecció més precoç abans de ser transferits al Servei de Cures Intensives”, ha explicat el Dr. Miquel Sánchez, en el marc de la jornada Implicació dels metges d’Urgències en la donació d’òrgans i teixits, organitzada per la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
Segons el Dr. Sánchez, “cal conscienciar als metges d’urgències de la importància de detectar els potencials donants. A més d’altres consideracions com són l’abordatge mèdic que implica saber mantenir en condicions òptimes i viables els òrgans i teixits d’aquests tipus de malalts, i l’aspecte ètic i psicològic que hi ha al voltant del donant. No hem de perdre de vista que encara que aquests malalts acaben salvant vides, es tracta de persones que acaben de patir una mort cerebral, a vegades en circumstàncies tràgiques i sobtades. Aquesta situació d’irreversibilitat i mort inevitable s’ha de comunicar als familiars d’una manera adequada i sensible”.
“En l’actualitat”, va seguir el Dr. Sánchez, “la participació dels metges d’urgències en el procés es doble. Per una banda, en molts centres, els metges d’urgències col•laboren estretament amb el coordinador de trasplantament de l’hospital, qui concentra l’esforç d’aquests i altres professionals per incrementar el nombre de donacions. Per altre banda, a Barcelona i Madrid, la participació del SEM i el SAMUR és decisiva en el “programa de donació a cor parat”. Aquesta estratègia, que es vol exportar de forma estructurada a altres nuclis urbans extensos, permet, davant d’una mort sobtada no ressuscitada, l’inici de maniobres per preservar la viabilitat d’òrgans i el trasllat del malalt a Serveis d’Urgències de centres hospitalaris concrets amb aquests tipus de programes. El resultat global esperat és un increment en el nombre de donacions” .
Pla Estratègic de Donació 40
Espanya és capdavantera en índex de donació d’òrgans. Segons les dades de la Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), a l’Estat hi ha al voltant de 35 donants per mil.lió d’habitants, mentre que a la resta d’Europa i Estats Units, la mitjana es situa entre els 10 i els 25 donants per mil.lio d’habitants. Tot i així, l’ONT va engegar recentment el Pla Estratègic de Donació 40, que pretén ampliar a 40 l’índex de donants per mil.lió d’habitants.
Per al Dr. Sánchez, “aquest increment es tractaria d’una fita important de la que es beneficiarien molts malalts, ja que avui en dia tècnicament és possible trasplantar un elevat nombre d’òrgans i teixits. Donat que molts dels potencials donats arriben als Serveis d’Urgències, aquests són una de les vies per assolir aquest increment de donacions. Encara que la forta pressió assistencial que pateixen, la sobrecàrrega laboral i la manca de disponibilitat de llits d’UCI dificulta la detecció i, per tant, l’augment de donacions. Per aquesta raó és tan transcendent, amb jornades con aquestes, acostar a la medicina d’urgències els aspectes mèdics, ètics i socials del procés de la donació”.